A la Tardor, al cementiri, pels voltants de la diada de "Tots Sants", ...

La Tardor és l'antecedent de la darrera estació de l'any (i també en podríem fer un paral·lelisme amb la "tardor" de les nostres vides), la Natura i també la nostra vida s'alenteixen, amb el temps de la nostra maduresa i l'inici de la vellesa, abans de que arribi l'hivern de les nostres vides, amb la caiguda de les fulles, amb la Mort final). I a la Tardor celebrem també la diada de Tots Sants, (el dia que recordem els nostres difunts), quan molta gent va a portar flors als cementiris ...

El dia que vaig anar al cementiri hi vaig anar ja cap al tard. A aquesta època de l'any es fa fosc aviat. El dia ja estava "gris" i s'estava començant a fer fosc. Al cementiri ja no hi quedava gairebé ningú. S'acostava l'hora de tancar. Això donava una aparença encara més trista al cementiri i les seves tombes. La il·luminació i el sentiment que transmetia em van semblar molt adients i vaig fer algunes imatges estenopeiques que van voler reflexar aquell ambient trist i de solitud que regnava al cementiri. Aquí us adjunto un contacte de prova de les imatges que vaig fer ...