Imatges del tema "color" per al projecte de fotografia pinhole/estenopeica "MirantelmonXunforat"

Imatges de fotografia estenopeica; en aquest cas, una mirada abstracta sobre el tema de les llums de Nadal, ( amb llarga exposició, de 15 o 20  segons), i amb moviment de càmera intencionat per a la distorsió de la imatge.

Temps de tardor: Bolets de bosc ...

[ Alguns contactes d'algunes imatges (estenopeiques = pinhole) recents ]

Temps de Tardor ... la caiguda de les fulles ...

(contactes d'algunes imatges "estenopeiques= pinhole" digitals)

La Tardor és "temps de bolets"

La nostra cuina tradicional té moltes receptes tradicionals que porten bolets com a ingredients ...

De bolets n'hi ha de conreats i també de silvestres, però totes dues menes de bolets són molt adients per a preparar plats de cuina tardoral. Aquí us presento uns contactes d'imatges estenopeiques=pinhole de uns "bodegons" (o natures mortes) fets amb uns quants bolets a un "plató" improvisat sobre la taula de la nostra cuina de casa ...

La il·luminació "natural" era la de la llum de dia que entrava des de la terrassa, però en algunes imatges jo la vaig reforçar una mica, "pintant" els bolets amb la llum d'una llanterna de leds ...

A la Tardor, per "Tots Sants", ... castanyes i moniatos

Temps de panellets, però també de castanyes i moniatos, de la nostra tradicional "castanyada"

Les feuilles mortes ... (imatges estenopeiques/pinhole digitals)

[Alguns contactes d'imatges pinhole recents del tema de la caiguda de les fulles, les fulles mortes, ... ]

Les feuilles mortes

Oh, je voudrais tant que tu te souviennes, 

Des jours heureux quand nous étions amis, 

Dans ce temps là, la vie était plus belle, 

Et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui. 

Les feuilles mortes se ramassent à la pelle, 

Tu vois je n'ai pas oublié. 

Les feuilles mortes se ramassent à la pelle, 

Les souvenirs et les regrets aussi, 

Et le vent du nord les emporte, 

Dans la nuit froide de l'oubli. 

Tu vois, je n'ai pas oublié, 

La chanson que tu me chantais... 

C'est une chanson, qui nous ressemble, 

Toi qui m'aimais, moi qui t'aimais. 

Nous vivions, tous les deux ensemble, 

Toi qui m'aimais, moi qui t'aimais. 

Et la vie sépare ceux qui s'aiment, 

Tout doucement, sans faire de bruit. 

Et la mer efface sur le sable, 

Les pas des amants désunis. 

Nous vivions, tous les deux ensemble, 

Toi qui m'aimais, moi qui t'aimais. 

Et la vie sépare ceux qui s'aiment, 

Tout doucement, sans faire de bruit. 

Et la mer efface sur le sable 

Les pas des amants désunis...

Par Jacques Prévert  Texte daté de 1945

Tiré du recueil "Soleil de nuit", 

mis en musique par Joseph Kosma et chanté par Yves Montand

https://www.youtube.com/watch?v=wRe1U17n5OY

A la Tardor, al cementiri, pels voltants de la diada de "Tots Sants", ...

La Tardor és l'antecedent de la darrera estació de l'any (i també en podríem fer un paral·lelisme amb la "tardor" de les nostres vides), la Natura i també la nostra vida s'alenteixen, amb el temps de la nostra maduresa i l'inici de la vellesa, abans de que arribi l'hivern de les nostres vides, amb la caiguda de les fulles, amb la Mort final). I a la Tardor celebrem també la diada de Tots Sants, (el dia que recordem els nostres difunts), quan molta gent va a portar flors als cementiris ...

El dia que vaig anar al cementiri hi vaig anar ja cap al tard. A aquesta època de l'any es fa fosc aviat. El dia ja estava "gris" i s'estava començant a fer fosc. Al cementiri ja no hi quedava gairebé ningú. S'acostava l'hora de tancar. Això donava una aparença encara més trista al cementiri i les seves tombes. La il·luminació i el sentiment que transmetia em van semblar molt adients i vaig fer algunes imatges estenopeiques que van voler reflexar aquell ambient trist i de solitud que regnava al cementiri. Aquí us adjunto un contacte de prova de les imatges que vaig fer ...