dissabte, 12 de desembre del 2015

Imatges del tema "color" per al projecte de fotografia pinhole/estenopeica "MirantelmonXunforat"








Imatges de fotografia estenopeica; en aquest cas, una mirada abstracta sobre el tema de les llums de Nadal, ( amb llarga exposició, de 15 o 20  segons), i amb moviment de càmera intencionat per a la distorsió de la imatge.

dimecres, 25 de novembre del 2015

dissabte, 21 de novembre del 2015

Temps de Tardor ... la caiguda de les fulles ...


(contactes d'algunes imatges "estenopeiques= pinhole" digitals)



La Tardor és "temps de bolets"

La nostra cuina tradicional té moltes receptes tradicionals que porten bolets com a ingredients ...

De bolets n'hi ha de conreats i també de silvestres, però totes dues menes de bolets són molt adients per a preparar plats de cuina tardoral. Aquí us presento uns contactes d'imatges estenopeiques=pinhole de uns "bodegons" (o natures mortes) fets amb uns quants bolets a un "plató" improvisat sobre la taula de la nostra cuina de casa ...







La il·luminació "natural" era la de la llum de dia que entrava des de la terrassa, però en algunes imatges jo la vaig reforçar una mica, "pintant" els bolets amb la llum d'una llanterna de leds ...


A la Tardor, per "Tots Sants", ... castanyes i moniatos

Temps de panellets, però també de castanyes i moniatos, de la nostra tradicional "castanyada"





Les feuilles mortes ... (imatges estenopeiques/pinhole digitals)




[Alguns contactes d'imatges pinhole recents del tema de la caiguda de les fulles, les fulles mortes, ... ]

Les feuilles mortes

Oh, je voudrais tant que tu te souviennes, 
Des jours heureux quand nous étions amis, 
Dans ce temps là, la vie était plus belle, 
Et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui. 
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle, 
Tu vois je n'ai pas oublié. 
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle, 
Les souvenirs et les regrets aussi, 
Et le vent du nord les emporte, 
Dans la nuit froide de l'oubli. 
Tu vois, je n'ai pas oublié, 
La chanson que tu me chantais... 
C'est une chanson, qui nous ressemble, 
Toi qui m'aimais, moi qui t'aimais. 
Nous vivions, tous les deux ensemble, 
Toi qui m'aimais, moi qui t'aimais. 
Et la vie sépare ceux qui s'aiment, 
Tout doucement, sans faire de bruit. 
Et la mer efface sur le sable, 
Les pas des amants désunis. 
Nous vivions, tous les deux ensemble, 
Toi qui m'aimais, moi qui t'aimais. 
Et la vie sépare ceux qui s'aiment, 
Tout doucement, sans faire de bruit. 
Et la mer efface sur le sable 
Les pas des amants désunis...


Par Jacques Prévert  Texte daté de 1945
Tiré du recueil "Soleil de nuit", 

mis en musique par Joseph Kosma et chanté par Yves Montand


A la Tardor, al cementiri, pels voltants de la diada de "Tots Sants", ...

La Tardor és l'antecedent de la darrera estació de l'any (i també en podríem fer un paral·lelisme amb la "tardor" de les nostres vides), la Natura i també la nostra vida s'alenteixen, amb el temps de la nostra maduresa i l'inici de la vellesa, abans de que arribi l'hivern de les nostres vides, amb la caiguda de les fulles, amb la Mort final). I a la Tardor celebrem també la diada de Tots Sants, (el dia que recordem els nostres difunts), quan molta gent va a portar flors als cementiris ...




El dia que vaig anar al cementiri hi vaig anar ja cap al tard. A aquesta època de l'any es fa fosc aviat. El dia ja estava "gris" i s'estava començant a fer fosc. Al cementiri ja no hi quedava gairebé ningú. S'acostava l'hora de tancar. Això donava una aparença encara més trista al cementiri i les seves tombes. La il·luminació i el sentiment que transmetia em van semblar molt adients i vaig fer algunes imatges estenopeiques que van voler reflexar aquell ambient trist i de solitud que regnava al cementiri. Aquí us adjunto un contacte de prova de les imatges que vaig fer ...


dimecres, 21 d’octubre del 2015

Controversia: Es pot fer un bon reportatge de fotografia naturalista estenopeica? ...

Reportatge d'una escena de fotografia estenopeica naturalista 
en la qual un cranc s'alimenta del cadàver d'un peix.

En principi les imatges que aquí veieu es van fer en un escenari o paisatge real,
com també eren ben reals els protagonistes animals que apareixen a les imatges,
i no hi ha cap mena de falsificació de retoc digital.
Donades aquestes circumstàncies,  es podria pensar que la captació d'aquestes imatges
té  força dificultat i un cert mèrit fotogràfic.

Però malgrat tots aquests fets, això no és (o no va ser) ben bé així. 
Hi ha unes consideracions fotogràfiques que s'han de fer honestament: 
Aquesta és una imatge "preparada" o "escenificada" 
que representa una imatge real, 
però que també es podria considerar com a "falsejada".




La meva trobada amb aquests dos protagonistes animals a un escenari natural 
va ser totalment real, fortuïta, i afortunada.
La seva participació en el posat immòbil va ser totalment real,
(però també s'ha de dir que no va ser "voluntària"),
per que en realitat, els dos protagonistes de la imatge ja no formaven part del món dels vius.
Tot i amb això, tots els elements que intervenen o participen a la imatge 
( tant l'entorn o escenari com també els animals participants)
són totalment reals i naturals,  i per tant el resultat de l'escenificació 
de la imatge és totalment realista i possible.  





Aquest és un nou exemple de que les imatges preparades i escenificades, 
sense necessitat d'estar "trucades" o "retocades digitalment"
malgrat no ser de captació espontània,  aparentment poden semblar molt reals.

¿Falsegen aquestes imatges la realitat? De fet, NO, 
ja que una imatge força semblant 
es podria haver donat realment i de forma espontània.

¿Què té de pitjor (o de més criticable) el "preparar" o "escenificar" una imatge "real" 
respecte als retocs digitals que ara ja s'han universalitzat al món de la imatge?

Fins i tot, si el cranc hagués estat viu, 
(si  fos un cranc capturat i entrenat prèviament per acostumar-lo a menjar peixos),
 i després s'hagués fotografiat l'escena de com s'alimentava "en directe" del cadàver d'un peix, 
¿seria aleshores aquesta escena més real?,
¿seria una imatge més "honesta"? ¿tindria més mèrit la seva realització?
¿seria possible obtenir imatges unes estenopeiques semblants amb uns protagonistes tan immòbils?

La fotografia mai és la "Realitat" (realitat objectiva), 
si no que tan sols és una representació d'una "realitat",
 tal com nosaltres la hem vist, o tal com l'hem volgut captar o representar.

Imatges de fotografia naturalista "pinhole" ...

Colònies d'aus a la desembocadura de la Riera de Ribes







diumenge, 18 d’octubre del 2015

fotografia naturalista? fotografia de bodegó? o fotografia editorial de misteri?

Més imatges estenopeiques=pinhole, però aquesta vegada amb la particularitat de que les imatges han estat preconcebudes i preparades.

Aprofitant les condicions de la baixa  il·luminació natural del vespre d'un dia ennubolat,
i amb el requeriment o la voluntat de voler fer fotografía naturalista "pinole", es van donar però les condicions idònies per a fer una altra mena de fotografíes.

 En aquestes condicions vaig pensar que era una bona ocasió per a "construir" o preparar una imatge que participant de diversos gèneres fotogràfics, fos una hibridació de tots ells. Podia integrar fotografía naturalista, (fent una mica de "trampa" amb la preparació de la imatge), amb la fotografía de bodegó (incorporant elelments escenogràfics com a "atrezzo" complementari), -[encara que tampoc preparés un veritable bodegó=natura morta, ja que els elements biològics de la imatge estaven ben vius i també s'havien de controlar]-.

La llum del capvespre també podía ajudar a donar dramatisme i misteri a la imatge.
Així doncs vaig acabar fent un bodegó en exteriors i llum natural al meu pati, amb un element decoratiu immòbil que era ben propi d'un bodegó, però també amb uns protagonistes biològics de fotografía naturalista que estaven ben vius, i que també entroncaven la imatge amb el tema de la captació del moviment per llarga exposició. Així en unes mateixes imatges hibridava diversos gèneres fotogràfics, (que és una opció que a mi també m'interessa força).

 
Vegem-ne aquí els resultats:
 
 








fotografia naturalista pinhole: cargols

Els cargols, al ser animals lents, semblen uns protagonistas propícis per a fer fotografía naturalista pinole, però a la vesprada, amb condicions de llum  poc intensa, fins i tot els lets moviments dels cargols queden moguts amb les llargues exposicions que són a vegades necessàries
 
 


Fotografia naturalista estenopeica

Imatges pinhole d'un "reportatge" sobre la colònia d'ànecs i oques
que viu a la desembocadura de la Riera de Ribes...
 
 




diumenge, 11 d’octubre del 2015

Intentant fer "fotografia naturalista" amb aparells pinhole ... (problemes inherents a la tècnica utilitzada)

Tortugues a la zona dels aiguamolls del delta del Llobregat ...

D'entrada, el problema més important que es planteja al fer imatges de fotografia naturalista amb aparells estenopeics és que, normalment, la fotografia "pinhole" va associaciada 
a llargues exposicions, que naturalment són també una mena de preses fotogràfiques
que també requereixen  un cert grau d'immobilitat del subjecte (animal) 
per a que la imatge no resulti moguda.



Un  altre problema associat a la fotografia "pinhole" és que normalment ens ofereix un definició d'imatge inferior a la que estem acostumats actualment.



I per acabar de complicar encara més la cosa, una de les característiques que caracteritza la fotografia  naturalista és l'ús freqüent de teleobjectius per a poder fer imatges dels animals 
sense necessitat de molestar-los acostant-nos massa per a fer les fotos.
Això amb fotografia pinhole resulta una dificultat afegida que es pot intentar compensar fent una edició selectiva de sols el detall de la part d'una imatge o escena que ens interessi,..





Però en qualsevol cas, la fotografia estenopeica o pinhole no sembla una tècnica fotogràfica massa adient per a la pràctica de la fotografia naturalista clàssica.